Posicions durant el part

La posició de la dona durant el procés del part té una emprempta cultural important. A les cultures no influenciades per Occident en l’etapa de dilatació solen adoptar posicions verticals. Des de 1960 ja s’ha començat a estudiar la comparativa de parir en postures més verticals o més horitzontals. La controvèrsia per als estudis és que en cap cas no s’han  limitat perquè canviïn de postura si  ho desitgen.

 En una revisió d’estudis clínics sobre això s’ha observat que les gestants que caminen i mantenen una posició vertical en l’etapa de dilatació redueixen en aproximadament una hora aquesta etapa, presenten una taxa lleugerament més baixa de cesàries i tenen més probabilitats d’utilitzar menys analgèsia peridural. El més important és que s’ha vist que la posició vertical no és perjudicial ni per al fetus ni per a la mare.

A continuació s’exposen les principals postures que es poden adoptar durant les diferents fases del part, detectant riscos i beneficis de les mateixes i valorant el seu impacte en el cos matern:

Dretes,  gronxant-se o caminant.

  • La posició vertical ajuda a alleujar el dolor de les contraccions, aprofita la força de la gravetat fent que la pelvis “s’obri” i que el nadó s’encaixi en el canal del part.
  • Genera major eficàcia de les contraccions uterines.
  • Millor oxigenació fetal.
  • Menys necessitat d’analgèsia i oxitocina.
  • Menor taxa d’episiotomies.

Bressolar-se recolzant les mans amb la parella o en un suport quan apareixen les contraccions pot ajudar a alleujar el dolor i facilitar l’encaix del nadó.

Caminar quan les contraccions són molt freqüents es fa bastant difícil.

De “cuclillas”:  Adequada per donar a llum a l’hora d’empènyer; aquest moviment s’ha  utilitzat durant segles. Per mantenir millor aquesta postició es poden utilitzar suports com la parella,  una barra, o qualsevol suport que penji del sostre. 

  • Els diàmetres pelvians augmenten; fet  que proporciona més espai al nadó per baixar.
  • Es necessària una menor estimulació per oxitocina i es donen menys parts instrumentals.
  • Disminueixen les laceracions perineals (si hi ha un bon suport del sòl pèlvic).

L’entrenament i la resistència muscular permeten romandre en aquesta posició durant un considerable període de temps i pot augmentar el traumatisme perineal.

Recolzada o asseguda en pilota suïssa / fitball. Facilita l’obertura de la pelvis i resulta més fàcil d’estar a la gatzoneta molta estona.

Asseguda. Al llit elevant el suport o recolzada sobre la parella o en una cadira de parts. Pot alleujar el dolor de les contraccions i aprofitar la força de la gravetat per ajudar a baixar el nadó. Facilita veure el naixement per part de la mare. Millora l’eficàcia i direcció de les contraccions uterines.

Agenollada. Quan el cap del nadó pressiona la columna de la mare (presentació posterior) ajuda la posició de genolls i recolzar-se sobre una cadira o sobre la parella. Com que  s’allibera la pressió de la zona lumbar, quan  s’empèny en l’expulsiu sembla disminuir més el dolor que en la posició asseguda.

A quatre grapes / quatre potes. Permet realitzar balancejos pèlvics per alleujar el dolor, facilita l’accés a l’esquena materna per poder-li fer massatges i contrapressions. Igual que de genolls amb inclinació anterior;  si hi ha presentació posterior del nadó, se’n facilita la seva recol·locació.

  • Representa menys trauma perineal, ja que la gravetat allunya la pressió del perineu i al mateix temps afavoreix el descens fetal.
  • L’elasticitat perineal és més gran en aquesta postura.

Ajaguda de costat. Preferiblement del costat esquerre per la no compressió de la vena cava inferior. Aquesta alternativa és millor que estirada cap per amunt si estàs molt cansada, ja que no hi ha compressió de les venes ni de les artèries principals.

  • Permet alentir un part que progressa molt ràpid i alleuja el dolor d’algunes contraccions.
  • Disminueix les laceracions del perineu, per un millor control del cap fetal durant el naixement i la major relaxació de la musculatura perineal.

Estirada cap per amunt o litotomía. El principal avantatge és el fàcil accés del obstetra a l’abdomen de la dona per monitoritzar la freqüència cardíaca fetal. Els que tenen cura de les dones en treball de part es senten còmodes amb la posició dorsal perquè és la posició en què habitualment reben capacitació per atendre els parts, incloent els parts vaginals assistits. Menor risc d’hemorràgia postpart o pèrdua de sang intrapart. Però és la posició menys fisiològica del part i dificulta la mobilitat del còccix i del sacre.

 

Resum dels avantatges fisiològiques de la posició vertical durant el treball de part i el part:

– Efectes respiratoris: el pes de l’úter, el nadó, la placenta, el líquid amniòtic i la sang, ajuden a que l’úter baixi i no exerceixi pressió sobre els pulmons, el que augmenta la relaxació, la capacitat respiratòria i l’oxigenació de la mare i el nadó .

– Efectes mecànics: la força de gravetat afavoreix el encaixament i descens del nadó a través dels diferents espais i cavitats del canal del part, amb menor ús d’oxitocina i menor risc d’alteracions dels batecs cardíacs fetals i així es disminueix la durada del treball de part. D’altra banda, l’úter de la gestant, en no comprimir els grans vasos, no ocasiona alteracions en la circulació materna i placentària sense afectar l’oxigenació del fetus.

– Hi ha un millor equilibri àcid-base fetal.

– La terminació espontània és més freqüent i es redueix la necessitat d’episiotomies i estrips.

– Proporciona beneficis psicoafectius importants per a la mare, com la reducció del dolor, sensació de llibertat, de control i de major satisfacció durant i després del part.

 

L’inconvenient és que molts centres no estan preparats perquè les dones romanguin en posició vertical o caminin durant el treball del part. Però hi ha d’haver una promoció més activa per part dels professionals de la salut de les diverses posicions verticals que es poden adoptar durant la dilatació.

Segons el pla de part recomanat per l’OMS la millor posició per al part és la que et resulti més adequada a tu. És normal que es tingui la necessitat d’anar canviant de posició a mesura que progressi el part. Si estàs monitoritzada les posicions que pots adoptar es veuran una mica limitades.

Sigui quina sigui la teva decisió, és recomanable que ho parlis abans del part amb la teva obstetra, qui avaluarà si les teves preferències són viables segons les característiques del teu embaràs i si el centre on tindràs compta amb els mitjans necessaris.

 

 

BIBLIOGRAFIA

Makuch MY. Posición y movilidad de la madre durante el periodo dilatante: comentario de la BSR (última revisión 1/2/2010). La Biblioteca de la Salud Reproductiva de la OMS; Ginebra: OMS.

 

Gupta JK, Hofmeyr GJ. Posición de la mujer durante el período expulsivo del trabajo de parto (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 2. Oxford: Update Software Ltd.

 

González BE, Rocha OM. Posiciones maternas durante el parto. Alternativas a la posición ginecológica. Madrid: Biociencias; 2005.

Lugones Botell M, Ramírez Bermúdez M. El parto en diferentes posiciones a través de la ciencia, la historia y la cultura. Revista Cubana de Ginecología y Obstetricia 2012;38(1):134-145.

Anuncis

Autor: Lu Arroyo

Em dic Lu i des de sempre he conduït la meva trajectòria personal i professional cap a allò que m’omple, realitzant-ho amb esforç, tenacitat i il·lusió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s