Preparació al part amb oxitocina!

Durant tot l’embaràs i el procés de part la dona és un fàbrica d’hormones. Sabent-ho podem entendre millor alguns dels nostres comportaments i facilitar que el procés de part esdevingui amb “normalitat”.

Oxitocina i embaràs. Preparació al part Girona

Les hormones són missatgers químics segregats per òrgans o glàndules que viatgen pel torrent sanguini fins a un òrgan diana, on provocaran algun efecte determinat.

Les hormones són desencadenades i desencadenen estats emocionals que es poden transformar en reaccions físiques (Young, 2009) i catalitzar canvis, adaptacions i comportaments (Uvnäs-Moberg et al,2005).

L’OXITOCINA, EN EL PART

L’oxitocina és molt popular entre les embarassades per la seva tasca durant el part.

“Una atenció individual i respectuosa que contribueixi a la tranquil·litat i benestar de la dona en el treball de part i disminueixi la seva sensació d’estrès facilitarà la secreció endògena d’oxitocina i col·laborarà en l’obtenció de millors resultats en el part. L’oxitocina és l’encarregada de generar un efecte relaxant ja que produeix una baixada de la tensió arterial i del ritme cardíac, i això fa que augmenti la sensació de benestar i relaxació.

Qualsevol estimulació neocortical del cervell durant el treball de part provocat per la utilització del llenguatge racional, les llums intenses el dolor, la gana, els records desagradables, la sensació de sentir-se observada o jutjada o la presència de persones desconegudes durant aquest moment tan íntim i sexual de la vida reproductiva de la dona, pot provocar alts nivells d’estrès i la necessitat d’estar alerta (Odent, 2009; Uvnäs-Moberg et al, 2005).

L’ENDORFINA

Això general l’inici de la “Cascada de la Por” (Foureur, 2008) amb un increment dels nivells de cortisol i catecolamines a la sang.

És llavors quan segreguem l’endorfina…aquesta no ens interessa per res durant el treball de part ! Aquestes hormones, antagonistes de l’oxitocina, són la causa de contraccions uterines febles, un treball de part més llarg (Foureur, 2008; Alehagen et al, 2005) i un subministrament sanguini reduït cap a l’úter i la placenta,que condueixen a la hipòxia fetal (dèficit d’oxigen a la sang i els teixits corporals del bebè) (Talge et al, 2007; Glover and O’Connor, 2006; Van den Bergh et al, 2005).

Aquest finíssim equilibri hormonal, és un dels principals responsables de la seguretat en el part, pot ser interromput per perills externs o interns percebuts per la dona (Hastie and Fahy, 2009).

La presència d’ansietat durant el part condiciona la mare i la fa més propensa a una hiper-reactivitat cap al dolor i cap a sensacions corporals que es malinterpreten com a perilloses (Brodrick, 2014; Jokic-Begic et al, 2014; Curzik and Jokic-Begic, 2011; Spice et al, 2009; Lang et al, 2006), i aumenta la por, i per tant la producción de cortisol i catecolamines (Brodrick, 2014).

L’Oxitocina juga un paper fonamental no només en la contractilitat uterina, sinó també en el vincle mare/fill, en la cura del bebè i en la lactància materna (Buckley, 2009; Hastie and Fahy, 2009; Uvnäs-Moberg and Petersson, 2005). Estudis recents suggereixen que els receptors d’oxitocina augmenten cap al final de l’embaràs per protegir el desenvolupament sa del bebè intrauterí i promoure el benestar físic i mental de la mare (Slattery and Neumann, 2008), que juguen un paper molt important no només en la fisiologia del naixement, sinó també en els seus mecanismes psicològics i psicosocials (Uvnäs-Moberg and Petersson, 2005).

Per tant cal que treballem i estiguem obertes a rebre aquesta oxitocina, acollint el moment, empoderant a la dona i la seva capaçitat innata per parir, obrint la mirada al moment del part i donant-nos la possibilitat d’escollir el tipus de part que desitjem. 


Atesa la seva relació anatòmica i fisiològica amb les àrees límbiques del cervell, l’oxitocina és considerada una gran mediadora i controladora d’emocions, de la resposta al dolor i de comportaments socials com l’amor, la memòria, la ràbia, l’agressivitat i l’establiment de correlacions entre experiències passades i presents (Kightley, 2007; McGaugh, 2004). Promou un augment del llindar del dolor i un descens dels nivells d’ansietat (Uvnäs-Moberg et al, 2005; Windle et al, 2004; Beli et al, 2001), fa disminuir la por i augmenta la confiança, l’empatia i la generositat (Lee et al, 2009; Heinrichs and Domes, 2008; Baumgartner et al, 2008; Kirsch et al, 2005; Huber et al, 2005; Kosfeld et al, 2005; Heinrichs et al, 2003). 

 

Anuncis

Autor: Lu Arroyo

Em dic Lu i des de sempre he conduït la meva trajectòria personal i professional cap a allò que m’omple, realitzant-ho amb esforç, tenacitat i il·lusió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s