Articles

Preparació al part amb oxitocina!

Durant tot l’embaràs i el procés de part la dona és un fàbrica d’hormones. Sabent-ho podem entendre millor alguns dels nostres comportaments i facilitar que el procés de part esdevingui amb “normalitat”.

Oxitocina i embaràs. Preparació al part Girona

Les hormones són missatgers químics segregats per òrgans o glàndules que viatgen pel torrent sanguini fins a un òrgan diana, on provocaran algun efecte determinat.

Les hormones són desencadenades i desencadenen estats emocionals que es poden transformar en reaccions físiques (Young, 2009) i catalitzar canvis, adaptacions i comportaments (Uvnäs-Moberg et al,2005).

L’OXITOCINA, EN EL PART

L’oxitocina és molt popular entre les embarassades per la seva tasca durant el part.

“Una atenció individual i respectuosa que contribueixi a la tranquil·litat i benestar de la dona en el treball de part i disminueixi la seva sensació d’estrès facilitarà la secreció endògena d’oxitocina i col·laborarà en l’obtenció de millors resultats en el part. L’oxitocina és l’encarregada de generar un efecte relaxant ja que produeix una baixada de la tensió arterial i del ritme cardíac, i això fa que augmenti la sensació de benestar i relaxació.

Qualsevol estimulació neocortical del cervell durant el treball de part provocat per la utilització del llenguatge racional, les llums intenses el dolor, la gana, els records desagradables, la sensació de sentir-se observada o jutjada o la presència de persones desconegudes durant aquest moment tan íntim i sexual de la vida reproductiva de la dona, pot provocar alts nivells d’estrès i la necessitat d’estar alerta (Odent, 2009; Uvnäs-Moberg et al, 2005).

L’ENDORFINA

Això general l’inici de la “Cascada de la Por” (Foureur, 2008) amb un increment dels nivells de cortisol i catecolamines a la sang.

És llavors quan segreguem l’endorfina…aquesta no ens interessa per res durant el treball de part ! Aquestes hormones, antagonistes de l’oxitocina, són la causa de contraccions uterines febles, un treball de part més llarg (Foureur, 2008; Alehagen et al, 2005) i un subministrament sanguini reduït cap a l’úter i la placenta,que condueixen a la hipòxia fetal (dèficit d’oxigen a la sang i els teixits corporals del bebè) (Talge et al, 2007; Glover and O’Connor, 2006; Van den Bergh et al, 2005).

Aquest finíssim equilibri hormonal, és un dels principals responsables de la seguretat en el part, pot ser interromput per perills externs o interns percebuts per la dona (Hastie and Fahy, 2009).

La presència d’ansietat durant el part condiciona la mare i la fa més propensa a una hiper-reactivitat cap al dolor i cap a sensacions corporals que es malinterpreten com a perilloses (Brodrick, 2014; Jokic-Begic et al, 2014; Curzik and Jokic-Begic, 2011; Spice et al, 2009; Lang et al, 2006), i aumenta la por, i per tant la producción de cortisol i catecolamines (Brodrick, 2014).

L’Oxitocina juga un paper fonamental no només en la contractilitat uterina, sinó també en el vincle mare/fill, en la cura del bebè i en la lactància materna (Buckley, 2009; Hastie and Fahy, 2009; Uvnäs-Moberg and Petersson, 2005). Estudis recents suggereixen que els receptors d’oxitocina augmenten cap al final de l’embaràs per protegir el desenvolupament sa del bebè intrauterí i promoure el benestar físic i mental de la mare (Slattery and Neumann, 2008), que juguen un paper molt important no només en la fisiologia del naixement, sinó també en els seus mecanismes psicològics i psicosocials (Uvnäs-Moberg and Petersson, 2005).

Per tant cal que treballem i estiguem obertes a rebre aquesta oxitocina, acollint el moment, empoderant a la dona i la seva capaçitat innata per parir, obrint la mirada al moment del part i donant-nos la possibilitat d’escollir el tipus de part que desitjem. 


Atesa la seva relació anatòmica i fisiològica amb les àrees límbiques del cervell, l’oxitocina és considerada una gran mediadora i controladora d’emocions, de la resposta al dolor i de comportaments socials com l’amor, la memòria, la ràbia, l’agressivitat i l’establiment de correlacions entre experiències passades i presents (Kightley, 2007; McGaugh, 2004). Promou un augment del llindar del dolor i un descens dels nivells d’ansietat (Uvnäs-Moberg et al, 2005; Windle et al, 2004; Beli et al, 2001), fa disminuir la por i augmenta la confiança, l’empatia i la generositat (Lee et al, 2009; Heinrichs and Domes, 2008; Baumgartner et al, 2008; Kirsch et al, 2005; Huber et al, 2005; Kosfeld et al, 2005; Heinrichs et al, 2003). 

 

El viatge de la maternitat, una oportunitat per guarir la teva pròpia història — REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Text: Núria Alsina Punsola Fotos: Cia de foto «La imatge que continua persistint és la de la maternitat romàntica i idíl·lica que totes anhelem». I tot i així, l’autora ens ofereix un relat de la complexitat dels seus primers mesos de maternatge, recordant-nos amb la seva vivència que les ombres sorgeixen, sí, i que amb […]

via El viatge de la maternitat, una oportunitat per guarir la teva pròpia història — REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

El puerperi

Un canvi, un nou viatge…

jpg

Per Laura Gutman

Quant dura realment el puerperi o etapa posterior al part? L’autora el considera un trànsit que dura entre dos i tres anys i apunta alguns dels seus aspectes psicològics que cal tenir en compte. Per reflexionar sobre el puerperi cal abordar situacions que no són ni tan físiques, ni tan visibles, ni tan concretes, però no per això són menys reals. En definitiva, es tracta del que és invisible, del submón femení, de l’ocult, del que hi ha més enllà del nostre control, més enllà de la raó per a la ment lògica. Per parlar del puerperi, haurem d’inventar paraules o atorgar-los un significat transcendental. És oportú considerar el període puerperal com un trànsit que dura entre dos i tres anys, mentre el nostre camp emocional està compartit fusionalment amb el camp emocional del bebè. És un temps en el qual aquesta díada constituïda entre nosaltres i el nostre nadó navega un mar amb les seves pròpies lleis: lentes, silencioses, corbes, íntimes i misterioses…

View original post 268 more words

Part i moviment amb la parella acompanyant

La persona que ens acompanya al part pot tenir un paper molt important.

En aquestes sessions de part i moviment conscient treballarem amb la parella donant eines que ens ajudaran a entendre què està passant al cos de l’embarassada, quines necessitats pot tenir, com donar-li suport, com acompanyar el seu cos i ser-hi des d’un lloc respectuós.

 


Alguns dels continguts que treballarem seran:

  • Els suports
  • La movilitat de la pelvis en el procés de part
  • Els moviments òptims per facilitar el procés de part
  • L’acompanyament i comprensió de les necessitats físiques durant el procés.
  • Contenció i obertura del cos de l’embarassada per facilitar el pas del nadó.

 

El part normal…

“El part normal, aquell en que és la dona la que té el poder absolut del seu cos i les seves emocions.

Aquell en que és la dona la que pareix i la que decideix… Aquell en el que les hormones juguen un dels papers fonamentals: des de produir felicitat, fins fer estirar les fibres del teu cos a uns nivells impensables…aquelles hormones que fan que el teu cos, mitjançant onades obrin tot el teu poder i fan que el teu nadó comenci a avançar sense retorn per unir-vos per sempre més en una abraçada eterna…”

Article extret de Dona Llum – Associació Catalana per un Part Respectat: I TORNARIA A PARIR MIL VEGADES

Us deixo un video informatiu de la Plataforma Pro derechos del Nacimiento que ens dóna informació complementària sobre la inducció al part o l’ús de l’epidural

 

Posicions durant el part

La posició de la dona durant el procés del part té una emprempta cultural important. A les cultures no influenciades per Occident en l’etapa de dilatació solen adoptar posicions verticals. Des de 1960 ja s’ha començat a estudiar la comparativa de parir en postures més verticals o més horitzontals. La controvèrsia per als estudis és que en cap cas no s’han  limitat perquè canviïn de postura si  ho desitgen.

 En una revisió d’estudis clínics sobre això s’ha observat que les gestants que caminen i mantenen una posició vertical en l’etapa de dilatació redueixen en aproximadament una hora aquesta etapa, presenten una taxa lleugerament més baixa de cesàries i tenen més probabilitats d’utilitzar menys analgèsia peridural. El més important és que s’ha vist que la posició vertical no és perjudicial ni per al fetus ni per a la mare.

A continuació s’exposen les principals postures que es poden adoptar durant les diferents fases del part, detectant riscos i beneficis de les mateixes i valorant el seu impacte en el cos matern:

Dretes,  gronxant-se o caminant.

  • La posició vertical ajuda a alleujar el dolor de les contraccions, aprofita la força de la gravetat fent que la pelvis “s’obri” i que el nadó s’encaixi en el canal del part.
  • Genera major eficàcia de les contraccions uterines.
  • Millor oxigenació fetal.
  • Menys necessitat d’analgèsia i oxitocina.
  • Menor taxa d’episiotomies.

Bressolar-se recolzant les mans amb la parella o en un suport quan apareixen les contraccions pot ajudar a alleujar el dolor i facilitar l’encaix del nadó.

Caminar quan les contraccions són molt freqüents es fa bastant difícil.

De “cuclillas”:  Adequada per donar a llum a l’hora d’empènyer; aquest moviment s’ha  utilitzat durant segles. Per mantenir millor aquesta postició es poden utilitzar suports com la parella,  una barra, o qualsevol suport que penji del sostre. 

  • Els diàmetres pelvians augmenten; fet  que proporciona més espai al nadó per baixar.
  • Es necessària una menor estimulació per oxitocina i es donen menys parts instrumentals.
  • Disminueixen les laceracions perineals (si hi ha un bon suport del sòl pèlvic).

L’entrenament i la resistència muscular permeten romandre en aquesta posició durant un considerable període de temps i pot augmentar el traumatisme perineal.

Recolzada o asseguda en pilota suïssa / fitball. Facilita l’obertura de la pelvis i resulta més fàcil d’estar a la gatzoneta molta estona.

Asseguda. Al llit elevant el suport o recolzada sobre la parella o en una cadira de parts. Pot alleujar el dolor de les contraccions i aprofitar la força de la gravetat per ajudar a baixar el nadó. Facilita veure el naixement per part de la mare. Millora l’eficàcia i direcció de les contraccions uterines.

Agenollada. Quan el cap del nadó pressiona la columna de la mare (presentació posterior) ajuda la posició de genolls i recolzar-se sobre una cadira o sobre la parella. Com que  s’allibera la pressió de la zona lumbar, quan  s’empèny en l’expulsiu sembla disminuir més el dolor que en la posició asseguda.

A quatre grapes / quatre potes. Permet realitzar balancejos pèlvics per alleujar el dolor, facilita l’accés a l’esquena materna per poder-li fer massatges i contrapressions. Igual que de genolls amb inclinació anterior;  si hi ha presentació posterior del nadó, se’n facilita la seva recol·locació.

  • Representa menys trauma perineal, ja que la gravetat allunya la pressió del perineu i al mateix temps afavoreix el descens fetal.
  • L’elasticitat perineal és més gran en aquesta postura.

Ajaguda de costat. Preferiblement del costat esquerre per la no compressió de la vena cava inferior. Aquesta alternativa és millor que estirada cap per amunt si estàs molt cansada, ja que no hi ha compressió de les venes ni de les artèries principals.

  • Permet alentir un part que progressa molt ràpid i alleuja el dolor d’algunes contraccions.
  • Disminueix les laceracions del perineu, per un millor control del cap fetal durant el naixement i la major relaxació de la musculatura perineal.

Estirada cap per amunt o litotomía. El principal avantatge és el fàcil accés del obstetra a l’abdomen de la dona per monitoritzar la freqüència cardíaca fetal. Els que tenen cura de les dones en treball de part es senten còmodes amb la posició dorsal perquè és la posició en què habitualment reben capacitació per atendre els parts, incloent els parts vaginals assistits. Menor risc d’hemorràgia postpart o pèrdua de sang intrapart. Però és la posició menys fisiològica del part i dificulta la mobilitat del còccix i del sacre.

 

Resum dels avantatges fisiològiques de la posició vertical durant el treball de part i el part:

– Efectes respiratoris: el pes de l’úter, el nadó, la placenta, el líquid amniòtic i la sang, ajuden a que l’úter baixi i no exerceixi pressió sobre els pulmons, el que augmenta la relaxació, la capacitat respiratòria i l’oxigenació de la mare i el nadó .

– Efectes mecànics: la força de gravetat afavoreix el encaixament i descens del nadó a través dels diferents espais i cavitats del canal del part, amb menor ús d’oxitocina i menor risc d’alteracions dels batecs cardíacs fetals i així es disminueix la durada del treball de part. D’altra banda, l’úter de la gestant, en no comprimir els grans vasos, no ocasiona alteracions en la circulació materna i placentària sense afectar l’oxigenació del fetus.

– Hi ha un millor equilibri àcid-base fetal.

– La terminació espontània és més freqüent i es redueix la necessitat d’episiotomies i estrips.

– Proporciona beneficis psicoafectius importants per a la mare, com la reducció del dolor, sensació de llibertat, de control i de major satisfacció durant i després del part.

 

L’inconvenient és que molts centres no estan preparats perquè les dones romanguin en posició vertical o caminin durant el treball del part. Però hi ha d’haver una promoció més activa per part dels professionals de la salut de les diverses posicions verticals que es poden adoptar durant la dilatació.

Segons el pla de part recomanat per l’OMS la millor posició per al part és la que et resulti més adequada a tu. És normal que es tingui la necessitat d’anar canviant de posició a mesura que progressi el part. Si estàs monitoritzada les posicions que pots adoptar es veuran una mica limitades.

Sigui quina sigui la teva decisió, és recomanable que ho parlis abans del part amb la teva obstetra, qui avaluarà si les teves preferències són viables segons les característiques del teu embaràs i si el centre on tindràs compta amb els mitjans necessaris.

 

 

BIBLIOGRAFIA

Makuch MY. Posición y movilidad de la madre durante el periodo dilatante: comentario de la BSR (última revisión 1/2/2010). La Biblioteca de la Salud Reproductiva de la OMS; Ginebra: OMS.

 

Gupta JK, Hofmeyr GJ. Posición de la mujer durante el período expulsivo del trabajo de parto (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 2. Oxford: Update Software Ltd.

 

González BE, Rocha OM. Posiciones maternas durante el parto. Alternativas a la posición ginecológica. Madrid: Biociencias; 2005.

Lugones Botell M, Ramírez Bermúdez M. El parto en diferentes posiciones a través de la ciencia, la historia y la cultura. Revista Cubana de Ginecología y Obstetricia 2012;38(1):134-145.